16

01
2020
L'UNO 2.0
Posted By : Bye Bye Group / 67 1

Quan detectes que els teus estudiants han perdut l’interés a classe seguint els mètodes tradicionals, te’n adones que has de pensar una nova via per motivar-los. Així és com el Sar Austen, docent de 1r d’ESO, va adaptar el conegut joc de l’ UNO per utilitzar-lo a la seva assignatura de llengua castellana.

Amb només 5 mesos d’experiència, el Sar es va adonar que els seus alumnes es resistien a treballar continguts a les seves classes, com la gramàtica. Els estudiants es queixaven que ja havien estudiat aquests continguts en diverses ocasions, però tot i així seguien cometen les mateixes faltes. És per això que va idear un joc relacionat amb la gramàtica per afrontar-ho des d’un punt diferent i més entretingut.

Les regles de l’UNO gramatical

Es tracta d’un joc senzill i que la major part de l’alumnat ja coneix, a més no requereix d’una gran preparació. Com l’UNO tradicionmal, es composa de fitxes de 4 colors (vermell, groc, verd i blau) i amb números de l’1 al 9. S’han de repartir 7 cartes a cada jugador i l’objectiu es desfer-se d’elles per torns, coincidint el número o el color que es troba a sobre la taula. A més, hi ha algunes cartes bonus que modifiquen les regles i agilitzen el joc.

Les regles de l’UNO gramatical són les mateixes, però els colors representen una categoria gramatical diferent, incorporant una regla especial: per poder deixar una carta, has de dir en veu alta una paraula quer correspongui a la categoria que està en joc. Així doncs, la primera versió que va realitzar tenia 4 categories: substantiu, adjetctiu, adverbi i verb, que corresponen als 4 colors del joc tradicional.

Adaptant les regles

Aquesta és la base de l’adaptació, però com la idea del Sar és que el joc pugui adaptar-se a tots els nivells, proposa canviar les regles per adequar-lo a diferents dificultats:

-          Es poden canviar les categories gramaticals per incloure pronoms, determinants, preposicions i conjuncions.

-          Si es vol complicar el joc és possible especificar més els requisits. Per exemple, que només siguin vàlids dir substantius abstractes, verbs en determinat temps verbal o adverbis només de temps.

-          Existeix la possibilitat de donar amb anterioritat a l’alumnat un text perquè busquin les diferents paraules i que només siguin vàlides aquestes per desfer-se de la carta que apareix en ell.

-          Donar més oportunitats si l’alumne s’equivoca l’hora de dir la paraula (per exemple, si diuen que ‘intel·ligència’ és un adjectiu: que el jugador perdi torn o hagi de robar més cartes.

-          Donar la possibilitat de jugar individualment o per equips, i en tal cas, poder augmentar la dificultat.

-          Aplicar el joc en diferents àrees: en comptes d’adaptar-ho a categories gramaticals, utilitzar capitals de països, taules de multiplicació, sintagmes o vocabulari en anglès, entre d’altres.

Sar Austen ha provat el joc a diferents nivell (1r, 2n i 3r d’ ESO), i en general ha rebut molt bona acollida. No obstant això, ha trobat un petit punt dèbil, i és que no deixa de ser un joc competitiu. Per això recomana al docent que intenti fomentar la companyonia durant la realització de l’activitat i així evitar situacions conflictives.

El posaries en pràctica? Coneixes altres adaptacions de jocs tradicionals als continguts explicats a classe?

 

1 Comentaris
  • carme
    18-01-2020
    M'ha agradat molt aquesta variant de l'Uno sobretot perquè no requereix crear un joc de cartes sencer que potser només pots utilitzar una vegada. Amb aquesta variant pots fer servir el joc que tens a casa (o a classe) tantes vegades com vulguis en diferen
    Respondre
Deixa el teu comentari